INFLUÈNCIA DE LA ODONTOLOGIA EN L’ESTÈTICA FACIAL

La valoració del somriure, en el passat, quedava relegada a un tema merament bucal, tanmateix està creixent entre odontòlegs la comprensió que el somriure té un component extraoral i que l’emmarca i influeix, limitant o portant l’excel•lència als nostres resultats dels tractaments en la rehabilitació oral. Aquest aspecte extraoral és el l’entorn perioral, essent teixit tou on s’aposenta sobre el teixit dur bucal, com sobre maxil•lars o les pròpies dents, que en són l’estructura que defineix la forma. Aquí neix un concepte que hem defensat i expliquem en cursos per a professionals, la sinergia entre la medicina estètica i la odontologia, la convergència de dues especialitats en un únic objectiu terapèutic que les uneix i completa en no només en resultats més exigents i perfectes, sinó en la capacitat diagnòstica i el compartiment de tècniques i coneixement que possibiliten un salt qualitatiu, que d’esser cada especialitat independent de l’altre no seria possible.

La influència de l’harmonia bucal dins l’harmonia facial és palès per exemple en casos d’absència dentaria, on el llavi perd el seu perfilat, les arrugues peribucals es remarquen, els teixits s’enfonsen i cedeixen a la gravetat, i el mentó té un perfil protruït. En aquest cas tant típic de rehabilitació oral, les tècniques de medicina estètica queden limitades davant la falta d’estructura, és necessari primer proveir d’una bona base sobre la qual treballar per fer eficients els nostres tractaments. Per tant cal fer un bon estudi de les expectatives del pacient, i una correcta anamnesis, especialment en pacients medicats amb bifosfonats, acompanyat de l’estudi radiogràfic, nosaltres disposem de la màxima tecnologia amb el “cone beam computerized tomography” un sistema similar al TAC, però que ens permet augmentar la resolució amb una menor radiació, per comprendre quin quadre biològic tenim en el pacient i quines tècniques s’hi adeqüen. Aquesta absència dental pot ser suplerta amb la implantologia o la via protètica.

Un altre exemple, no menys important, és l’ortodòncia, que si bé busca l’alineament dental, també corregeix la relació entre maxil•lars. Un retrocés de mandíbula ens provoca, o pot provocar en funció de la severitat, efectes estètics com poca prominència mentoniana, aparició de submentonianes “papada”, cara curta, poca definició de l’angle mandibular, galtes flàccides, nas resaltat…

La inversa no és tampoc positiva, la mandíbula en protrusió ens dóna aspecte de cara llarga, potenciació de surcs nasogenians, depressió de galtes, sobre protrusió de mentó…
Aquí com podem veure no es pot simplement tractar el teixit tou, requerim d’un tractament de la base, de la relació entre maxil•lars. La ortodòncia, a la clínica, la oferim a través de dues tècniques reconegudes, les més efectives en el moment actual: DAMON i Invisalign. La qualitat de DAMON és la seva capacitat de ampliació d’arcada, de fer somriures amplis i degut a la mecànica de baixa fricció en la què es basa, permeten resoldre casos de grans apinyaments sense necessitat de realitzar extraccions dentàries. Invisalign és una tècnica molt coneguda també, molt estudiada, que treballa sense brackets, amb fèrules transparents.
De mateixa manera l’odontòleg, quan cuida de l’estètica dental, amb tècniques tant laborioses i exigents com són les carilles de composite, es pot extreure un resultat dental excel•lent, tanmateix no podem parlar de somriure, si aquest no ha estat valorat, també en la seva dimensió perioral. Això vol dir, dissenyar llavis, treballar en arrugues mentonianes, nasogenianes, de marioneta, cuidar la flaccidesa, definir angle mandibular…
Una infinitat d’interaccions i capacitats que obren un nou món de possibilitats pel perfeccionament i excel•lència dels tractaments que busquen la naturalitat de les proporcions estètiques.

Anuncios